On està l’ouet?

La nevada del passat divendres em va moure a organitzar una eixida per al dissabte. L’objectiu era pujar a l’ouet i poder veure desde dalt la Casella nevada. En un principi una eixida curta i fàcil. Però no va ser ni curta ni fàcil .

Deixarem el cotxe en la Font de Garrofer. D’ahi hi ha un troç de pujada fins a la pista forestal i d’ahi a l’ouet. Sobre el plànol molt fàcil, sobre el camí molt blanc. Sí, sí, blanc. La primera part del camí fins a la pista es ampla i es veia molt be, però al cap d’una estona els matolls plens de neu la tapen. El resultat va ser un camp a través obrint-nos pas per la neu i els matolls. Ja, ja, ja.

Al cap d’una estona de tirar cap amunt trobarem la senda i en poc arribàrem a la pista forestal. Allí pararem una estona per a recuperar forces. Després seguirem per la pista per a trobar l’a pujada cap a l’ouet. I buscarem i buscarem, però la senda no trobarem. Després de més de 20 minuts buscant l’accés a l’últim tram ho deixarem córrer. Vam seguir la pista fins al pla del Barber i tornarem per el Barranc de la Casella.

Al final va seu una nova aventura senderista, je je je. Jo ja tinc ganes de viure’n una altra, però no tots acabàrem pensant el mateix. Tinc un amiga que em vol pelar, jajaja. Curt i fàcil, si, si. I vam fer vora 13 Km, jajaja.

La Casella nevada