Pot ser el títol es parega al de la famosa película de Billy Wilder “Con faldas y a lo loco”, però el paregut és solament en el títol. Ahir i com es habitual vaig eixir a donar una volta en la moto. En el grup amb que vaig hi ha xics i xiques moters. Hi ha rapids, normalets, lents i jo . Però tots anem ben equipats: casc, jaqueta, pantalons, guants, botes, etc.
L’equipament no es precisament barat, però hi ha per a totes les butxaques. El que passa es que si ets un poc fashion pot ser no t’agrade com et queda davant l’espill. I segurament unes malles a conjunt amb la jaqueta i les botes afavoriran mes la imatge que uns pantalons de cordura que no marquen ni el paquet.
Ahir després d’esmorzar vam veure interrompuda la nostra rodà per un accident. Una xica, molt fashion ella, se n’havia eixit de la carretera. Va tindre sort d’eixir-se’n al final de la pujada en una zona amb camp al costat. La moto va quedar repartida per tota la carretera i per el camp on va acabar ella i el xasis. Aparentment no es va trencar res, perque movia totes les extremitats i en un moment donat es va incorporar, però les cames… Uf, uf, uf. A les cames li quedaven apenes dos tiretes de les malles que lluia intants abans. L’asfalt li va passar factura, li va cremar bona part de les cuixes. Sort va tindre d’impactar primer amb el muscle que si duia correctament protegit.
Ens vam estar allà fins que va vindre l’ambulància i després amb el mal rotllo cap a casa. Això si, amb una lliçó apresa. Sempre cal portar proteccions. Les malles no son aptes per anar en moto, per molt be que et queden.
Tots els diumenges tenim per costum eixir a la muntanya o si no trobem grup per a eixir anem a passar el matí a vora mar. Però aquest diumenge ha estat especial, guau! Enlloc d’anar a la muntanya o a la mar anàrem a que em beneïren. No tinc molt clar això de beneir-me, Pau m’ho va intentar explicar, però no ho acabe d’entendre. El que si que em va agradar va ser la quantitat d’amics que vaig fer eixe dia. Estava ple d’animals, guau!!
En arribar a la Milagros ja hi havia molt d’ambient. Jo estava molt content per poder estar junt a tants amiguets. No sabia amb qui jugar, o millor dit, no sabia amb qui no jugar. Vaig estar tota l’estona estirant de Pau per a poder saludar a tots els animals persents, però me’n vaig deixar molts per saludar, guau. Després de jugar i que em beneïren vam estar mirant passar als cavalls. Amb eixos si que jugaria jo un bon rato, sí. A mi m’encanta correr i de ben segur que els cavalls corren molt i tots dos ens divertiríem. Però Pau no em va deixar acostar-me a ells. I no entenc per que, si jo no els faig res!!!
Al final ens enduguérem cap a casa un parell de pans beneits i moltes llepolies per a mi. GUAU!!!!
La nevada del passat divendres em va moure a organitzar una eixida per al dissabte. L’objectiu era pujar a l’ouet i poder veure desde dalt la Casella nevada. En un principi una eixida curta i fàcil. Però no va ser ni curta ni fàcil.
Deixarem el cotxe en la Font de Garrofer. D’ahi hi ha un troç de pujada fins a la pista forestal i d’ahi a l’ouet. Sobre el plànol molt fàcil, sobre el camí molt blanc. Sí, sí, blanc. La primera part del camí fins a la pista es ampla i es veia molt be, però al cap d’una estona els matolls plens de neu la tapen. El resultat va ser un camp a través obrint-nos pas per la neu i els matolls. Ja, ja, ja.
Al cap d’una estona de tirar cap amunt trobarem la senda i en poc arribàrem a la pista forestal. Allí pararem una estona per a recuperar forces. Després seguirem per la pista per a trobar l’a pujada cap a l’ouet. I buscarem i buscarem, però la senda no trobarem. Després de més de 20 minuts buscant l’accés a l’últim tram ho deixarem córrer. Vam seguir la pista fins al pla del Barber i tornarem per el Barranc de la Casella.
Al final va seu una nova aventura senderista, je je je. Jo ja tinc ganes de viure’n una altra, però no tots acabàrem pensant el mateix. Tinc un amiga que em vol pelar, jajaja. Curt i fàcil, si, si. I vam fer vora 13 Km, jajaja.
Aquest matí mentre jo dormia (aprofitant l’últim dia de vacances) a Sueca ha passat un esdeveniment d’aquells que tarden en tornar a passar. Ha nevat! Lamentablement a Sueca la neu no ha collat, però a les muntanyes sí. I solament calia girar la vista cap a l’interior per a veure un paisatge ben bonic. Aquest matí he pogut observar la muntanya nevada. Que bonic!
Però amb veure la muntanya de lluny no m’he conformat. Aquesta vesprada he agafat el cotxe i he anat a veure-la de ben prop. La casella estava totalment desconeguda, tot blanc allà on mirares. No es com en Andorra, però es neu al cap i al fi. Centenars de cotxes atapeien els camins de la casella. Es veu que tots hem tingut la mateixa idea, je je. Per a demà ja he organitzat una excursió a la neu, je je je. Espere que dure!!
El dia 1 de gener a banda de cel·lebrar l’entrada en un any nou nosaltres també cel·lebrem l’aniversari de la nostra amiga Manola. Però aquest any em ajornat el sopar un dia. Vam deixar el dia 1 per a descansar i férem el sopar el dia 2. Calia recuperar forces, jejeje
El sopar va ser en la Tertulia, un nou bar que han obert en Sueca. Tothom ens havia dit que el menjar estava bo, però que el preu era bastant elevat. I ahi vam coincidir tots, el menjar bo, però els preus un poc elevats. De tota manera ja l’hem provat i ja no ens ho han de contar.
Després de sopar i aprofitant que aquesta vegada no es pagava per a entrar anàrem als llocs de costum. Nosaltres seguim amb el lema que si cal pagar per a entrar que no ens esperen. Tot i estar un pel torrats per la festa del dia 1 vam aguantar bastant. Fins i tot tinguerem una estona on la camera pareixia una metralleta i nosaltres uns famosets acaparant flashos .
Que? Ja s’heu recuperat de la festa de cap d’any? Espere que si, je je je. Jo també, però lo meu m’ha costat, ja, ja, ja. Aquest any hem anat a un hostal d’ambient rural a la Font de la Figuera. A l’hostal rural Amable ens han tractat molt be. Des de el primer moment el tracte ha estat molt familiar i l’ama no tenia cap problema en seure a la nostra taula i xarrar amb nosaltres.
El sopar del dia 31 va estar be, bastant menjar i molt bo. Però el que tots recordem és el bon vi que ens van servir a la taula. Era un vi de la coperativa de la font que quasi tots el tenim a casa ara . Després del sopar vam anar a la plaça per a sentir les “campanades”. I ens quedarem en les ganes, per que en eixe poble no van fer campanades, anava un tio amb un megàfon emulant les campanes. Entre la confusió inicial, algú que deia “son el quarts” i que no es sentia be alguns solament menjarem un parell de raïms.
Després de les campanades poguérem veure la cursa típica del poble. Una cursa d’uns 200 m. on no es guanya si arribes el primer. La cursa no te guanyadors ni perdedors, solament gent que porta com a única vestimenta uns calçotets rojos. La matinada del dia 1 no era molt freda, però el que menys anava ben tapat. Per a córrer amb sols un calçotets ja s’ha de tindre valor o bastant de licor calfant-te el cos.
A la font de la figuera les festes son els Moros i Cristians. Les diferents comparses tenen locals que es diuen cuartelillos on dies de festa com este son els llocs de reunió. La gent va de cuartelillo en cuartelillo. Però com a tots els llocs hi ha cuartelillos i antros, je je je. Jo vaig aprofitar la festa que teníem a l’hostal i als cuartelillos propers.
I vosaltres? Que tal heu passat l’entrada de l’any? S’heu divertit? Espere que sí
Adéu 2009, adéu! Generalment en aquestos dies la gent sol fer balanç d’any. Veure les coses bones i dolentes que han passat. Pensar en com millorar per al proper any, encara que moltes vegades a la 2ª campanada ja s’ha oblidat. Jo d’aquest any de canvis i novetats en destacaria 1 per damunt de totes. Una que ha omplit part d’un buit immens amb que començà el 2009 i que aquest mes ha fet un any. Estic parlant de Tano, el meu gos.
3 mesos
1 any
Segons la veterinària Tano va nàixer en desembre de 2009. Jo el vaig adoptar abans de falles, quan apenes tenia 3 mesos i ara ja te l’any. Durant tot aquest temps ha omplit la casa d’alegria. Aixi que moltes felicitats Tano!! I espere que per molts anys .
Ja queden molt poques hores per a que s’acabe el 2009 i entrem en el 2010. Ja teniu la festa a punt? Je, je, je. Nosaltres anem a cel·lebrar l’acabament de l’any a la Font de la figuera. Ja vos contaré com han anat les coses per allí. No dubteu que faré moltíssimes fotos!!
Confie que en aquestes dates estigau junt als vostres familiar i persones estimades. Que l’alegria i els bons sentiments regnants inunden les vostres vides.
Fa escassament una hora, els membres de la comissió d’Agermants 2009 hem fet entrega d’un txec per un import de 3.000€ a Càritas Parroquial de Sueca. Càritas Parroquial ha estat l’organització que hem escollit aquest any per a rebre els beneficis de la nostra festa solidaria. Sempre busquem organitzacions del poble i a ser posible que tinguen repercusió en el propi poble o que tinguen una vessant solidaria.
En aquesta època de crisi, on molt gent està passat un mala ratxa hem pensat que Càritas és el millor destí per als nostres diners. Encara que no hem donat diners a Càritas. El que hem fet ha estat parlar amb Sueca Park i amb Eroski per a donar a Càritas bonus alimenticis, el “vale” de tota la vida . D’aquesta manera cada vegada que Càritas necessite alguna classe d’aliment parlarà amb Sueca Parc i Eroski i aquestos aniran subministrant-li aliments fins a la quantia de 3.000 €. Pensem que aquest es el millor sistema, ja que Càritas sempre pot demanar el que més necesite.
Una vegada més a l’organització d’agermanats ens ompli d’orgull poder destinar els nostres beneficis a un fi solidari i demostrar novament que els fallers som algo més que festa .
Ja s’apropen els Nadals i a quasi tots ens esperen molts dinars i sopars especials. Jo el divendres passat vaig tindre el 1er, el sopar d’empresa. Sempre hem fet dinar, sense cap tipus d’opció a fer sopar, però aquest any hi ha hagut algun alineament planetari i em fet sopar. Com molta altra gent la data escollida va ser el passat divendres 18.
Anàrem al Teular, un bar-restaurant que hi ha a prop. Hi havia bastants empreses, nosaltres érem pocs en comparació a les altres taules, i això que aquest any contàvem amb els reforços de les dues tendes de Sueca, je je je. Lamentablement no vaig poder aguantar molt per culpa d’una greu afonia que m’ha tingut mig mut (ja ja ja) durant tot el cap de setmana. Per sort hui ja estic millor i ja se’m sent
Ara venen unes setmanes en les que espere que disfruteu de la companyia dels vostres amics i sobretot dels familiars. I si heu de fer molts dinar i sopars procureu no mirar la bàscula, ja ja ja. Jo vaig a vore si compre la 2ª caixa de polvorons, perque la 1ª ja ha caigut .
Pot ser el títol es parega al de la famosa película de Billy Wilder “Con faldas y a lo loco”, però el paregut és solament en el títol. Ahir i com es habitual vaig eixir a donar una volta en la moto. En el grup amb que vaig hi ha xics i xiques moters. Hi ha rapids, normalets, lents i jo 
. Però tots anem ben equipats: casc, jaqueta, pantalons, guants, botes, etc.
La nevada del passat divendres em va moure a organitzar una eixida per al dissabte. L’objectiu era pujar a l’ouet i poder veure desde dalt la Casella nevada. En un principi una eixida curta i fàcil. Però no va ser ni curta ni fàcil 
Al cap d’una estona de tirar cap amunt trobarem la senda i en poc arribàrem a la pista forestal. Allí pararem una estona per a recuperar forces. Després seguirem per la pista per a trobar l’a pujada cap a l’ouet. I buscarem i buscarem, però la senda no trobarem. Després de més de 20 minuts buscant l’accés a l’últim tram ho deixarem córrer. Vam seguir la pista fins al pla del Barber i tornarem per el Barranc de la Casella.
Aquest matí mentre jo dormia (aprofitant l’últim dia de vacances) a Sueca ha passat un esdeveniment d’aquells que tarden en tornar a passar. Ha nevat! Lamentablement a Sueca la neu no ha collat, però a les muntanyes sí. I solament calia girar la vista cap a l’interior per a veure un paisatge ben bonic. Aquest matí he pogut observar la muntanya nevada. Que bonic!
El dia 1 de gener a banda de cel·lebrar l’entrada en un any nou nosaltres també cel·lebrem l’aniversari de la nostra amiga Manola. Però aquest any em ajornat el sopar un dia. Vam deixar el dia 1 per a descansar i férem el sopar el dia 2. Calia recuperar forces, jejeje 
Després de sopar i aprofitant que aquesta vegada no es pagava per a entrar anàrem als llocs de costum. Nosaltres seguim amb el lema que si cal pagar per a entrar que no ens esperen. Tot i estar un pel torrats per la festa del dia 1 vam aguantar bastant. Fins i tot tinguerem una estona on la camera pareixia una metralleta i nosaltres uns famosets acaparant flashos 
.
. 
Després del sopar vam anar a la plaça per a sentir les “campanades”. I ens quedarem en les ganes, per que en eixe poble no van fer campanades, anava un tio amb un megàfon emulant les campanes. Entre la confusió inicial, algú que deia “son el quarts” i que no es sentia be alguns solament menjarem un parell de raïms.
Després de les campanades poguérem veure la cursa típica del poble. Una cursa d’uns 200 m. on no es guanya si arribes el primer. La cursa no te guanyadors ni perdedors, solament gent que porta com a única vestimenta uns calçotets rojos. La matinada del dia 1 no era molt freda, però el que menys anava ben tapat. Per a córrer amb sols un calçotets ja s’ha de tindre valor o bastant de licor calfant-te el cos.
Bon Nadal!!
En aquesta època de crisi, on molt gent està passat un mala ratxa hem pensat que Càritas és el millor destí per als nostres diners. Encara que no hem donat diners a Càritas. El que hem fet ha estat parlar amb Sueca Park i amb Eroski per a donar a Càritas bonus alimenticis, el “vale” de tota la vida 
Ja s’apropen els Nadals i a quasi tots ens esperen molts dinars i sopars especials. Jo el divendres passat vaig tindre el 1er, el sopar d’empresa. Sempre hem fet dinar, sense cap tipus d’opció a fer sopar, però aquest any hi ha hagut algun alineament planetari i em fet sopar. Com molta altra gent la data escollida va ser el passat divendres 18.
Últims comentaris