Bitàcola de Pau

El passat dissabte vam cel·lebrar al cau del Portal el nomenament de les nostres falleres majors Iessi i Paula. Com que l’acte era a les 22:00 i ja havíem d’estar sopats ens vam reunir a l’hora de berenar per tindre la panxeta plena. Abans d’anar al cau vam ver un intent de portar algo d’indumentària fallera, però al final ho deixarem córrer.

Vam arribar puntuals al cau i ens vam unir a la gent que s’esperava a la porta. Al cap d’una estona ja estavem dins alçant les nostres copes i fent brindis per les nostres falleres majors. Fins i tot vam poder gaudir d’una presentació multimèdia a la que li va costar un poc posar-se en marxa, coses del directe i del Güindous Vista.

I després com no… discomòbil!!! Iujuuuu!! Amb tanta calor la barra es va omplir de gent molt ràpidament. I vam consumir les existències d’alcohol amb molta rapidesa. Amb el calor que feia la gent no parava de beure. Per sort, teníem al delegat de festejos amb un al·licient per a la festa… AIGUAAA VAAAA!!! I dit això ja n’erem uns quants mullats, ja ja ja. L’aigua ens va portar una diversió extra. Encara que jo i Jonatan vam acabar arreplegant fins i tot la poalada del president

Nomenament Iessi i Paula

El passat dissabte ens vam reunir per a cel·lebrar l’enllaç d’Oscar i Xaila. Després de passar per casa del nuvi i arreplegar-lo ens encaminarem cap a Torrent. Ella és d’allí i allí és on es cel·lebrava l’enllaç. Sort vam tindre que estàvem just darrere del cotxe del nuvi, perque sinó ens haguérem perdut de camí a l’església :S.

La comunitiva del nuvi vam arribar bastant prompte i ens va tocar esperar una bona estona. A més la nuvia, com no, es va retrassar. Sort que nosaltres li gastàvem bromes al nuvi del tipus: “Ja està en l’aeroport”, “Se n’ha anat en l’amant”, etc. A l’arribada de la novia va ser el nuvi el que va voler fer la gràcia … i va carregar, com diem per ací, en cabaç i llegó .

Acabada la cerimònia ens encaminàrem tots cap a Sueca novament. Aproximadament a les 23 entràvem en la sala i començavem el convit. L’encarregat de la sala ens va rebre amb la seva simpatia característica. Jo crec que ja em té fitxat per mirar-lo mal. Vam estar gaudint del sopar fins ben tard. Éren pasades les 2 quan va començar el ball. Teniem a un personatge que ens cantava algunes cançons, ho feia bastant be, però jo preferia quan el DJ prenia els controls. Llàstima que tinguera que eixir per pates.

Al final acabat el ball anàrem tots a Keepers a finalitzar la festa. I com era d’esperar eixirem amb el sol fora :S.

Boda Oscar i Xaila

Ahir, tal com faig tots els dies, vaig traure a Tano a passetjar per un solar que hi ha prop de casa. Una de les coses que mes li agrada a Tano es córrer com si estigués embogit. Jo sols faig com si l’agafara i ell ja comença la carrera. Però ahir, després d’unes quantes carreres el vaig veure que corria i parava, corria i parava. No veia be que estava fent. Quan el vaig veure furgant amb la pata ho vaig tindre clar. Estava perseguint un pardalet!

Al veure’l perseguint un pardalet em vaig apropar perque no sabia si acabaria fent-li mal a l’animalet. Per sort Tano no és gens agressiu i solament volia jugar. De tota manera amb la seua pata el podia acabar llastimant. Després d’un poc de persecució vam poder agafar al pardalet. Vam estar una estona amb ell fins que es va tanquilitzar un poc i el vam soltar en un arbre molt gran que estava ple de companys.

Vos deixe amb un vídeo de l’aventura:

L’altre dia vaig llegir una noticia al diari que no em va alegrar i tampoc em va sorprendre. Entre 2003 i 2004 una persona es va descarregar 3.322 pel·lícules. Sí, sí, més de 3 mil. Qualsevol podria pensar que amb aquesta quantitat de descàrerges el podrien tancar mitja vida si l’agafen. Doncs el van agafar i un judge el va absoldre.

Malgrat que estava provat que aquesta persona havia efectuat les descàrregues el demandant ho va poder aportar cap prova de l’anim de lucre. Al no haver ànim de lucre el jutge el va haver d’absoldre. De tota manera resulta llamativa la quantitat de pelis descarregada.

Posem que cada peli dura de mitja solament 1h 30min. Per a poder veure totes les pelis necesitari quasi 5000 hores, es a dir, 207 dies seguits de visionat de pel·lícules :S. Crec que son moltes pel·lícules per a us personal, però com em base en la meva experiència personal nose. Vosaltres serieu capaços de veure tantes pel·lícules en 2 anys?

Mira que es dificil arribar a perdres en el propi poble. Però com sempre hi ha una forma:

1. Voler eixir a correr per una ruta nova.
2. Mirar al google maps la foto del satèl·lit de la zona.
3. Per damunt de la foto de satèl·lit marcar la ruta.
4. Anar confiat i no mirar les indicacions del navegador.
5. Estant perdut sols mirar la bruixola i no veure els carrers.

Si seguiu aquestes simples instruccions vos passarà el mateix que a mi l’altre dia. Que volent anar a correr per el cordó cap a Fortaleny vaig acabar quasi perdut entre Sueca i Cullera. Sort que el meu amic Tom Tom va vindre a rescatar-me. Al final vaig veure el camí que havia fet i no em vaig desviar excesivament de la ruta que havia traçat, però em vaig donar compte que el que a la foto pareixia una carretera era una sequia, i clar, per allí no podia anar . Mireu el mapa i podreu veure com vaig avant i arrere .

PD: Hui volia anar per un carrer que no existix, jajaja.

El passat dissabte l’ajuntament de Sueca va organitzar una jornada popular. Aquesta vegada l’objectiu era la visita a la muntanyeta dels sants, els ullals i la creu de la llonga. Com que el trajecte s’havia de fer en bici i participava gent de totes les edats van dividir el recorregut en dues parts.

La primera part era arribar fins a l’ullal de Baldoví que està situat just al costat de la muntanyeta dels sants. Allí el grup es va dividir, els xiquets i els pares es van quedar i la resta vam continuar pel mig de la partida. En aquesta època de l’any és molt bonic anar pel mig dels camps d’arròs. Si fa uns dies el color dominant era el de la terra ara predomina el lluent del reflex de l’aigua barrejat amb el verd de la planta de l’arròs que comença a despuntar.

En arribar a la creu de la Llonga vam descobrir que novament havia estat assaltada, trencada i robada. Sempre hi ha gent que s’avorrix i enlloc de pegar-se en una pedra al cap es dedica a fer malifetes. Al cap d’una estona ja estavem novament en la muntanyeta dels sants on ens esperava la picaeta popular. Papes, cacaus i refrescos van ser repartits a tots els participants. Ja era l’hora del bocata recuperador d’energies. Allà, asaborint en pernilet baix la sompra dels pins s’estava molt be. Mmm…

Per a acabar el matí anàrem a la visita guiada per la muntanyeta i a les 13 hores eixirem cap a Sueca novament. Un matí passat amb contacte amb la natura apte per a tots els nivells i fent un poc d’esport. Llàstima que sols s’apuntara un centenar de persones.

Ruta:

II Jornada Popular

Ai, quin mal! Aaaaai! Quin maaaaaal! Ai, ai, ai, ai, AI! Pupa, pupaaaa, puuuupaaaa. Cou, ai, coooou. Ais, ai, ai aisss.

Hui m’ha passat una cosa que recordaré durant temps. Estava jo tranquilament passetjant per el carrer quan m’he trobat un gos molt menut. M’he arrimat a saludar-lo i zasca! M’ha clavat els ullas de lleó en el nas. Quasi em desangre. Jo volia cridar a la SAMUR, però no en sabia el numero. La ferida sagnava de forma irremisible, segur que necesite punts i tot. Ara tinc una ferida de guerra i segur que em queda marca. Buaaaaah!

No! No he pegat a la fuga de la feina, ni del poble . El passat dissabte el grup “La Fuga” va actuar en la marina reial Joan Carles I de València. I clar, nosaltres estiguérem ahi. Per a anar fent boca quedarem per a dina, tot i que el concert era per la nit . Dels milers de llocs que hi ha per a dinar escolliren el Fosters. On una vegada més em demostraren que tenen una cuina ràpida de pèsima qualitat.

Acabat el dinar ens dirigirem a la zona del port per veure la zona on s’efectuaria el concert. Allí vam poder gaudir dels assajos del grup quasi per a nosaltres sols. Mentre esperàvem ens férem un geladet. I ja vam tindre un primer avís del que l’oratge ens deparava. A mitja hortxata vam haver d’entrar a corre cuita dins del local per a no mullar-nos .

A les 20 obrien les portes del recinte i la cua ja era considerable. Per sort ens vam poder posicionar en les primeres files. En primer lloc actuaren 2 grups com a teloners. Amb la mala sort que en el canvi del 1er al 2on es posà a ploure i vam estar una hora plantats i notant com l’aigua ens queia al damunt. Sort vam tindre que va parar i la nit va poder continuar.

La Fuga ens va oferir un concert molt bo carregat de cançons que tot el public va corejar amb moltíssima energia. Possiblement hi havia alguns grups amb excés d’energia, però sembla bastant normal en concerts d’aquesta mena. Malgrat no conèixer el grup i pràcticament cap cançó m’ho vaig passar molt be. I ara ja senc la Fuga d’altra manera

La Fuga

Ja fa temps que tinc el costum d’eixir a córrer. Des de que Tano està amb mi ell també ha adoptat eixe costum . El problema es que això de correr de forma continuada no li agrada molt. I en menys de 5 minuts es cansa. A partir d’ahi corre a intervals si li ensenye alguna recompensa. El principal problema es que m’obligava a correr mig de costat i amb un braç contínuament tirant d’ell.

L’altre dia vaig veure en Mascotas una corretja molt llarga amb molt punts d’enganxament. Es una corretja d’ensinistrament. Ideal per a portar el gos lligat de diverses formes. Es perfecta. Ara em lligue la corretja al voltant de la cintura i a l’arnés de Tano. Això em permet córrer amb les mans lliures. I la veritat es que es nota, ara vaig més ràpid i tot. Malgrat tot, Tano seguix sent un lastre. El pobre encara no s’ha acostumat a correr de forma continuada. Sols espere que algun dia ell em guanye.

Açò és un clar exemple del que vos pot passar si no reviseu els deures dels vostres fills. El que per a un xiquet està ben clar, la ment d’un major ho pertorba de manera notable. I si creieu que no sou malpensats fixeu-vos en el dibuix abans de llegir l’explicació de la mare: