|  Després d’uns mesos d’inactivitat majoritàriament provocada per la plutja o l’amenaça de plutja hem tornat a la càrrega. El començament de setmana passat Tano estava malalt,però gràcies als medicaments es posà bo molt ràpidament. Per a cel·lebrar-ho anàrem a un dels lloc que mes ens agrada als dos:la muntanya. En aquesta ocasió vam triar el Garbí.
 Abans d’eixir ja tinguérem la primera anècdota. Sense saber com vaig perdre la clau del cotxe. Ens vam passar vora 15 buscant-la,ja ja ja. Iniciàrem l’ascens per la que creiem la part més fàcil. El camí era fàcil de seguir,però hi havia una zona on el camí es perdia en una pedrera. Una zona bastant àmplia on solament hi havia pedres caigudes. Totes les pedres estaven soltes cosa que ens va fer alentir el pas. Pràcticament tocàvem el pit en terra per a avançar. Després d’esta zona l’ascens deixà de ser perillós.
 Una vegada dalt de la muntanya ens trobarem amb el pla del Garbí on els desnivells eren molt més suaus. Vam triar una zona amb arbres i ens assentàrem per a disfrutar d’un bon esmorzar com mana la tradició. Mentre nosaltres gaudíem mossegant un tros de pa,Tano gaudia del pla i volava entre els arbres. Es notava que havia passat uns mals dies i ara ja es trobava molt millor. El camí que ens quedava fins el cim era pràcticament pla i discorria per una carretera. Al arribar dalt de tot vam poder observar la fantàstica vista que hi ha des dels diferents miradors. És molt gratificant arribar a un punt alt i observar tot el camí que has fet,veure les ciutats i pobles per els que has passat per a arribar.
 El camí de baixada va ser sens dubte el millor. Segons el cartell un tram de “dificultat tècnica”. Segons nosaltres una passada!! El desnivell en algunes zones era molt elevant,tant que fins i tot hi havia que usar unes cadenes adherides a les roques. Baixar va ser tota una aventura fins i tot per a Tano. En molts trams l’havíem de despenjar amb la corretja i l’arnés. Nosaltres podíem baixar fàcilment per una roca de 3 metres d’alçada,però el pobre gos no es podia agafar a la cadena. Pas a pas arribàrem baix de tot de la zona d’aventura rocosa i començà l’aventura d’aigua. Les continues gotes d’aigua que ens acompanyaven en el descens baix de tot es transformaven en basses d’aigua. Era molt divertit passar pel mig posant el peu en les pedres que hi sortien. Altres vegades podíem vorejar les basses. En arribar a la carretera que duia al poble ens vam quedar amb moltes ganes de tornar. Va ser una molt bona eixida.
17,18 i 19 o el final de la traca. La metxa que es va encendre el 20 de març de 2010 acaba en estos tres dies. Son tres dies on cal estar al 100% amb la falla. Despertà,passacarrer,dinar,passacarrer,sopar,ball,despertà…. Moltes hores de falla i poques de son. Les hores de dormir les recuperem del 20 en avant. 17 de març El primer dia tenim comença amb l’única despertà en la que ens acompanya la xaranga. I també l’única que hi ha afluència de públic. Als que ens agrada tirar coets sempre anem apartats de la xaranga i no ens enterem molt,però es d’agrair la seva presència. Quan pares de tirar coets va molt be tindre la xaranga que no para d’animar.
Pel matí visita a la residència San Josep,per la vesprada missa i visita a l’asil dels ancians. I la nit per a les disfresses! Aquest any el grup que ha causat més sensació ha estat el de la Lo-lo-ló. Anàven disfressats de plantes i es camuflaven molt be amb el seu entorn. 18 de març A la segona despertà ja es nota la falta de públic. Però la colla coetera no fallem. Amb un grapat de son acumulada de dos dies dormint poc comencem a despertar al veïnat. Al passacarrer del matí es nota la escassa afluència de gent. Pocs fallers i poquíssimes falleres. Quasi tots reserven forces per a la vesprada. I no es per a menys perque la visita de cortesia es l’acte mes llarg de tots els dies. Aquest any també ens ha tocat anar als homes darrere de la xaranga,per a que les dones pogueren sentir un poc millor la xaranga. Aquest fet ha provocat que alguns s’ho agafaren a mal. Algu que altre es va enfadar tant que acabà en casa. Fins ben entrada la visita de cortesia la falla era una explosió d’alegria (dones) i un pas de setmana santa (hòmens). Sort que la nostra xaranga va animar al sector masculí i al final quasi tothom s’ho va passar be.
19 de març L’últim dia i també el més seriós i solemne. El dia de Sant Josep és un dia en el que la gent festera no disfruta. Aquest dia cal guardar les formes i anar en formació. Per això alguns fallers i cada dia mes falleres opten per no vestir-se. Els fallers 100% estem al peu del canó desde la despertà fins que es crema la falla. La falla es crema entre plors de tristor de qui acaba i crits d’alegria de qui comença. Perque quan es crema la falla s’acaben les falles del 2011 i comencen les del 2012. I aquest any toca!!
Despertà clandestinaEl dia 16 començà amb una despertà que de clandestina ja te poc. Els fallers del portal ens juntem amb altra falla de la localitat,fem una despertà i esmorzem junts. Aquest any ens hem juntat amb la falla Sucro. L’equip de coheters del portal i de la Sucro vam encetar el dia amb un recital de coets digne de sentir. O de pegar a fugir si no t’agraden els coets  Després de l’esmorzar “clandestí”agafàrem un parell d’autobusos i cap a la capi. A Sueca teníem un dilema amb l’aigua que queia. No sabíem si a València plouria i suspendrien la mascletà. Al final vam decidir anar a comprovar-ho i tinguérem molta sort. Apenes van caure quatre gotes que no van impedir gaudir d’una bona mascletà Sopar de la fallera major El primer dia faller la fallera major ens obsequia amb un sopar. I nosaltres com no ens agrada desaprofitar cap ocasió ens hi posem amb ganes. De vegades amb massa ganes. I es que no està la cosa per a rebutjar un bon àpat i un bon vinet. Quan s’acaba el sopar és costum a la nostra falla entregar les recompenses atorgades per la junta central fallera. Aquest any he tingut el plaer de rebre el bunyol d’or i fulles de llorer. S’atorga als 20 anys a la comissió o un poc abans si has ostentat algun càrrec.
 Després del sopar i la repartida d’insígnies tocava disfrutar del primer ball. L’orquestra que ens va amenitzar la nit va ser la Syberia. Ho feren bastant be,però el repertori musical no es del meu estil. Armats amb el “carnet faller”que aquest any ha sigut bastant simbòlic ens passàrem la nit cel·lebrant que ja estàvem en falles. Les visites a la barra éren constants,calia celebrar-ho,però amb seny que era el primer dia i quedaven molts actes per davant.
 Ja s’han acabat les falles 2011. Després d’una setmana on han disfrutat els nostres estómacs hem tingut una setmana on em patit els 100% fallers. Però ha estat un patiment agradable. La falta de son,el cansament i el dolor de peus voluntari es un preu menut per tot el que hem viscut. Des del passat dia 16 amb la despertà clandestina fins el dia 20 entrada la matinada hem pogut gaudir de les falles al Portal.
Han estat uns dies molt intensos,on matí,vesprada i nit eren per a estar al 100% amb la falla. Be tirant coets,vestit de faller o be disfrutant de les nits al cau. Després de tants dies la quantitat de fotos es considerable per això vaig a publicar-les per dies. Per a no saturar al personal,je je je. Aquesta nit confie poder publicar el primer bloc.  El tema que em triat per a la cavalcada del ninot ha estat la mar. I per això nosaltres ens hem disfressat de Nemo. Durant les setmanes d’abans de la cavalcada ens hem estat reunint al taller de confecció clandestí del Portal. Primer vam provar amb un prototip i quan ens vam assegurar que era viable i que podia quedar molt be comprarem les teles i ens posarem les mans a l’obra. El resultat el podeu observar en les fotos.
  Aprofitant que anàvem tots de la mar em vaig voler disfressar de Mallenat. Mallenat és el nom que utilitze en internet per a jocs,foros i semblants. El logo que utilitze és una ballena mamífera o com dic jo una Mallena(t) Bamífera  . Com podeu observar en les fotos em vaig aproximar moltíssim al dibuix.
 El dia de la cavalcada vam poder observar com novament hi havia molt de nivell a les disfresses dels nostres companys de falla. Molts havien fet com nosaltres i s’havien confeccionat ells mateix la disfressa. Peixos,balena,calamars,polps,meduses,marineres,estrel·les de mar,mantes,bussos i un sense fi de disfresses variades feren de la nostra comissió una recreació marina.
 La novetat aquest any ha estat el final de la festa. Sempre la cavalcada del ninot ha acabat en la GO. Be,la desfilada acaba al carrer Mare de Deu,però els participants acabem en la GO. Aquest any algú ha tingut la brillant idea de muntar una macro-discomòbil al recinte firal. On l’espai no ha sigut un problema per a ningú. Les nostres disfresses no han hagut de patir l’aglomeració discotequera. I les persones que volien fumar ho podien fer amb tota llibertat. Solament sens va oblidar una estufeta,perque feia un freeeeeeed.
Aci vos deixe amb les fotos per a que en pugeu gaudir:  El dissabte pel matí ens vam reunir al voltant del templet de l’estació per a gaudir del concurs de xarangues organitzat per la junta local fallera. La xaranga de la nostra falla era la campiona de l’edició anterior i aquest any pretenia revalidar el títol. Les bases eren les mateixes d’altres anys: xarangà + pas doble. En la xarangà es on es lluïxen les diferents xarangues,mentre que al pas doble demostren el seu nivell musical.
 Aquest any el concurs ha estat molt renyit. Des de la primera xaranga fins la última. Totes han demostrat que tenen un nivell alt i que no volien regalar el concurs a les xarangues rivals. De les sis xarangues participants tots teníem la nostra favorita,la de la nostra falla clar que si. Però el jurat era qui havia de decidir.
La guanyadora va ser la xaranga C-25 amb una gran actuació. Van fer una posada en escena molt graciosa i van tocar molt be. Enhorabona!! El diumenge va tindre lloc el rally humorístic organitzat per la junta local fallera. I com tots els anys la discòrdia i la crispació entre falles s’accentua. És una autèntica pena veure com any rere any la competitivitat va creixent i això genera punts de fricció. Aquest any novament crec que no ha estat motivat per cap comissió fallera.  El dia va començar amb la gran tasca de dur la nostra peculiar casa de Up al carrer Sequial. En la majoria de zones no teníem problema,però en alguns trams havíem d’anar molt poc a poc per conservar la casa intacta. Al final poguérem arribar sense cap contratemps. Al cap de poc de temps ja teníem a la major part de les falles allí presents. D’entre tots els vehicles presentats a mi em va meravellar un. De lluny pareixia una esfera de cristall tirada per unes enormes rodes de ferro. Em va agradar moltíssim,però em va saber mal perque estava convençut que l’anaven a desqualificar per el mateix motiu que ens desqualificaren a nosaltres l’any passat.
En les bases demana clarament que s’ha de presentar un vehicle. I no especifica que haja de dur motor,per tant l’any passat no vam entendre la nostra desqualificació. Alguns ens van dir que era perque el nostre vehicle no tenia motor,però això no ho posa a les regles. Aquest any també van presentar un vehicle sense motor. I com era d’esperar,per actuacions anteriors,tots pensàvem que anava a ser desqualificat.  El matí passà molt ràpidament entre prova i prova. Malgrat que no érem una colla molt nombrosa férem el que poguérem en les proves. M’haguera agradat tindre més gent a l’equip perque amb més gent segur que haguérem obtés mes punts en algunes proves. De tota manera quan entregarem totes les proves estàvem contents perque havíem passat un matí entretingut i les setmanes abans havíem fet un bon vehicle per a presentar.
La decepció va vindre quan anunciaren els guanyadors dels vehicles. Havia guanyat un vehicle que no portava cap cotxe. El mateix motiu per el que l’any passat dues comissions havien estat desqualificades aquest any ja no valia. Ens vam quedar bastant sorpresos,però m’alegre perque sembla que perfí el que ha de puntuar els vehicles s’ha llegit el diccionari i ha vist el que significa la paraula. L’enrenou que provocà aquella decisió va ser sonat. Insults,improperis i qualificatius hortofructícoles inclosos. Un poc lamentable,però amb la sang calenta sol passar. Després de sentir aquest resultat ja quasi no vaig parar atenció al de les proves,però curiosament vaig veure com guanyava la mateixa comissió els dos premis. Alguns deien que havien fet trampa,però això sempre li ho diuen al guanyador. Jo crec que el secret és que un gran nombre de fallers s’impliquen en el joc i no solament uns pocs. Enhorabona als guanyadors i confie que a l’any vinent les bases estiguen clares i els membres del jurat tinguen un diccionari a ma. Videos:  El dissabte passat va tindre lloc el concurs de paelles organitzat per la junta local fallera de Sueca. Com va sent habitual en la nostra falla organitzàrem un esmorzar per a començar la festa. Any rere any l’assistència a aquest esmorzar va en augment. Aquest any érem vora 70 persones.
A les 9 vam quedar al cau per a arreplegar a les nostres falleres majors. Les vam obsequiar amb unes bandes distintives i amb un barret ben cridaner estil mexicà. Després ens dirigirem al Teular on vam carregar el cos amb energia per a passar el llarg dia que teníem per davant. Un bon bocata i algun que altre got de “aigua”. Després tornarem al cau on havíem quedat amb la xaranga.  La festa la començarem al poliesportiu on la nostra xaranga ens va tocar la cançó que van a presentar per al concurs de xarangues d’aquest dissabte. Nosaltres els vam donar també una sorpresa. Els havíem preparat una cançó en agraïment. Tots contents començarem l’itinerari cap al sindicat arrosser on tenien lloc les paelles. El recorregut va durar 3h. 3h de balls,cants i exaltacions de l’amistat. Ja,ja,ja.
Quan arribarem les paelles ja quasi estaven fetes. Les poques gotes d’aigua que ens havien caigut durant el matí s’havien esfumat i havien deixat pas a un sol abrasador que va transformar completament el dia. Amb el sol lluint vam gaudir d’un bon plat de paella. I com que encara quedaven forces discomòbil fins que va ser hora de canviar de lloc. Com al cau de la Sucro sempre fan discomòbil anàrem a fer-los una visita .  Una vegada encesa la traca ja no la podem parar. El cap de setmana passat vam cel·lebrar un sopar en honor a aquelles persones que sense ser falleres ens ajuden a tirar endavant la falla. Estic referint-me als fallers d’honor.
Any rere any,venim fent aquest sopar per a donar les gràcies a estes persones que col·laboren econòmicament en la falla. En aquestos anys de crisi la quantitat del fallers d’honor va baixant i en aquest acte es nota que hi ha menys col·laboradors. Per sort encara el podem mantindre,malgrat la crisi encara trobem gent amb esperit i voluntat per ajudar.  Aquest any hem anat a la sala Marina de Polinyà. El sopar ha estat modest,però per a mi molt millor que el de l’any passat on a dia de hui encara estic buscant el peix que em serviren per a sopar. Després del sopar vam ballar a ritme de discomòbil fins que ens tirà la policia de Sueca…. que nooooo  . Aquesta vegada no vam rebre cap visita policial,ens vam portar be i a l’hora prevista acabàrem la discomòbil.
 El passat dissabte vam encendre la traca de les falles. Vam presentar a les nostres regines per a aquest any 2011 Eva i Aitana. El periple va començar a les 16:30 per a als més valents i puntuals. Sempre intentem començar prompte per a acabar la presentació quan més aviat millor i així poder tindre una bona estona per a la següent festa.
El recorregut ens va tindre 4h transitant entre fallera i fallera. Cal arreplegar a les falleres majors eixints i a les entrants. I com no,hem de gaudir de les llepolies que ens posa cada fallera damunt la taula. No anem a fer-los un lleig i no gaudir-ne,je je je. Aquest any en la visita a la fallera major ens sabia un poc mal desmuntar la decoració del menjar,però clar,havíem de complir. Amb les 4 falleres majors incorporades a la falla poguérem arribar a bona hora al cau multiusos i començar la presentació al voltant de les 20.  Malgrat començar puntual la presentació és un acte llarg i protocol·lari,no apte per a tots. Aquest anys les falleres infantils i les majors van pujar amb bastant celeritat,ja havíem rebut instruccions el dia anterior per a no parar ni per a fer-se fotos. Calia mantindre un ritme ràpid en la presentació. Malgrat la fluïdesa de la presentació algunes intervencions van fer que el tedi s’apoderés d’algunes persones. Les que estaven baix de l’escenari ho portaven millor,però alguna de dalt es va distraure d’allò més,fins i tot parlant amb el mòbil. La pujada de la fallera major va trencar el moment crític i va fer revifar l’acte. L’home li va donar una molt grata sorpresa en dirigir-li unes paraules i tindre el privilegi de ser el primer en dir-li fallera major del portal.
Aquest any vam tindre dues mantenidores de gran nivell. La de la infantil va dedicar uns versets plens de paraules tendres i emotives al president infantil i a la fallera major infantil. La mantenidora de la fallera major va aportar un toc molt bo d’humor i llàgrimes. Sent ambdues un còctel molt encertat en una gran presentació. En acabar la presentació anàrem al cau a pegar un mos i a ballar fins que els de blau ens vingueren a tancar el local. I sort que no ens empaperaren perque ben merescut que ho tenim,per desobeir reiteradament les ordenances municipals. Però som fallers,no delinqüents! Ens agrada la festa que hi anem a fer… | |
Últims comentaris