|
|
 Aquest cap de setmana hem cel·lebrat dos aniversaris al preu d’un. El de Judit i Xavi. La invitació la vaig rebre via esdeveniments de facebook i quan vaig mirar la gent convidada em vaig asutar. Pensava que Xavi hauria de llogar una sala per a anar a sopar. Al final sols vam ser 18 per a sopar. Després de sopar els vam traure les tortades i els regals.
 Acabada l’entrega de regals als agraciats vam anar a casa Lucina per a continuar la festa amb Mojitos i Caipirinyes. Quin perill… Perill al gel, que l’havíem de picar nosaltres. Perill a la casacha, que mes que alcohol pareix combustible d’avió. Perill en la dolçor dels còctels, que entraven molt be. Molts perills per ahi voltant, jejeje. Sort que ens vam comportar i que costava bastant de temps de preparar un còctel, sinó…
Quan ens cansàrem dels còctels vam anar al Reentré del Keepers. En sueca: Xe, tu! Ja hem acabat les reformes i tornem a obrir. Allà poguérem veure el llavat de cara que li han fet a les sales. Hi ha algun que altre canvi pensat amb el cap. Llàstima que d’ací poc tornaran a cobrar per entrar i no em veuran el pel.
 El passat dissabte tenia planificada una ruta en moto amb esmorzar, dinar, sopar i el que vinguera (un ADSL vamos  ). Però per un error meu vaig acabar a mig matí en el mecànic. Per sort, no va ser res greu i la moto torna a estar en condicions. A mig matí ja feia tard a l’esmorzar, però el que no em volia perdre era el dinar en La Cabezuela. La ruta no va ser el mateix amb el cotxe, però el dinar valgué la pena.
Després de dinar vam estar rumiant on anar. La primera parada la teníem clara. A Montcada a una festa de disfresses! Després de la festa de disfresses anàrem a Paterna a veure l’entrada mora i/o cristiana. No recorde molt be qui estava entrant. El que si recorde amb mal de panxa de tant de riure son les cares de la gent en girar-se i veure un tio de quasi 2 metres disfressat de ballarina pel mig del carrer. Si en algun lloc la gent no es donava compte del nostre pas els meus xiulits s’encarregaven de cridar l’atenció i centrar-la en el tio de rosa.
Quan ens cansàrem de ser el centre d’atenció en Paterna canviarem d’ubicació. Ens dirigirem a Bunyol on estaven també en festes. Novament vam ser el centre d’atenció. Encara que aquesta vegada la falta d’il·luminació als carrers de la festa ens feien passar més desapercebuts.
No es podeu perdre les fotos del tio de rosa, je je je.
 Per sort, el mal oratge de la meva primera setmana de vacances va ser després de la ruta al llac (o Albufera) d’Anna. Enlloc d’anar directament al llac vam fer una ruta en moto 1er. Vam anar desde Valencia cap a Alborea, Dos Aigues, Millars, Bicorp, Quesa, Navarrés, Anna. Un bon grapat de corbes i calor per a agafar amb ganes el llac.
Després de deixar les motos baix l’ombra i llevar-nos, o millor dit, desapegar-nos els monos vam poder disfrutar de la piscina natural que hi ha al costat del llac. L’aigua estava tan fresca que sols amb uns segons hi havia prou per a oblidar tot el calor passat durant la ruta. Una vagada refrescats passàrem a menjar-nos la paella que havíem encomanat. I tot seguit novament a remullar-nos, però aquesta vegada en la piscina on l’aigua estava a una temperatura molt més agradable.
Va ser un dia molt divertit i refrescant. Llàstima que el mal oratge dels següents dies ens impedira repetir, però encara fa calor i els dies d’estiu encara no s’han acabat. Repetirem? Segur que si 
 Ja estic de nou a la feina. Ja han passat les dues setmanes de vacances. I amb quina velocitat han passat je, je. Per sort, a la feina continuem amb la jornada intensiva, cosa que fa més fàcil la tornada. Després d’estos dies de descans s’agafa la feina diària amb forces renovades.
Quan tinga un buit pujaré algunes fotos d’eixides que he fet estos dies  . Fins ara.
 Hui és l’últim dia de feina. A partir del dilluns estaré de vacances, uoooo! Seran dues setmanes per a gaudir de molt de temps lliure. Sol, piscina i muntanya, molta muntanya. Per a començar demà anem a la zona d’Anna a gaudir de la llacuna, els gorgos i moltes mes coses.
Lamentablement no tindre internet durant un parell de setmanes i em serà bastant difícil actualitzar la bitàcola, per aixo em despedisc fins Setembre. Encara que espere fer alguna escapadeta per a penjar fotos, jejeje.
Que passeu unes bones vacances, divertiu-vos!
 Per a concloure els monòlegs del Portal el passat dissabte va actuar Xavi Castillo al cau Multiusos. El monòleg que ens havia de representar era Hamlet. Però enlloc de hamlet vam tindre una “ensalaeta d’estiu“. O siga, que Xavi Castillo va fer el de sempre, un popurri dels seus personatges mes coneguts.
L’actuació es podria resumir en:
- Capità moro: Beeeeeeeh, Això ho pague jooooo!!
- Rita: Rooaaaaar, bum, bum, bum.
- El Papa: Benvolguts germans…
Per a aquells que no han vist mai a Xavi Castillo és molt recomanable assistir als seus monòlegs. Les rialles estan garantides. Malauradament les seves actuacions son excessivament repetitives. Sempre fa la mateixa actuació i els mateixos personatges. Però tal com ell mateix va dir dalt de l’escenari: “I que? Ho faig perque m’agrada” A més si imitara a Jorge Alarte (lider oposició) no seria el mateix.
Amb aquest monòleg s’ha acabat el cicle de monòleg del Portal. Tots aquells que hem assistit ho hem passat molt be durant aquestes setmanes. Esperem que a l’any vinent es torne a repetir i molta més gent puga gaudir dels espectacles.
El passat dissabte vam quedar uns amics pera anar a la Cova del Turche (Bunyol) després de veure com uns companys feien unes tandes al circuit de Xest. L’objectiu era estar poc després d’hora de dinar en la cova per a dinar i prendre el bany, però no ho vam aconseguir.
Un dels que havia de vindre a cova també rodava al Diablo Day. L’última tanda acabava a les 12:30. Però va sofrir una caiguda i van retrassar la tanda fins les 14:20. Una vegada acabada la tanda ja podíem anar a la cova, però les casualitats no havien acabat encara. Després d’acabar la rodà va anar al banc de potència per comprovar com anava la seua moto. Amb tan mala sort que en el mateix banc de potència va punxar la roda. Després de debatre quina era la millor opció cridarem a la grua i portarem la moto a casa.
 Amb unes quantes hores de retràs arribarem a l’hora de berenar a la cova del Turche. Vam traure el dinar i ens el menjàrem a la fresqueta. Ja eren quasi les 19 quan acabarem i clar, a eixes hores apenes quedava sol i ganes de nadar. Tot i això alguns de nosaltres encara van poder gaudir d’un banyet.
La zona està be, però la cascada per la qual es coneix el paratge no està. Es veu que aquesta temporada estival no li arriba la suficient aigua. De tota manera és una bona zona per a anar de pícnic.
Un objecte en el cel propaga radiació sobre Amèrica del Nord. Tement el terrorisme, els agents de Seguretat Nacional EUA són enviats a investigar i contenir el dany. El que descobreixen te implicacions per al món sencer.
 Pioneer One és una sèrie dramàtica de distribució gratuïta a través de la xarxa Vodoo. Vodoo és una plataforma de distribució online capaç d’arribar a milions d’espectadors gràcies a les seves relacions amb comunitats BitTorrent. D’aquesta manera els autors que decideixen compartir les seves pel·licules tenen un mitjà de fer-ho. I no sols això, sinó que a més en poden obtindre un benefici a través de donacions. A hores d’ara la sèrie porta 25,768 $ en donacions. Xifra gens despreciable. En aquesta plataforma els autors especifiquen que els costa la producció d’un capítol. I quan les donacions arriben a la quantitat especificada l’autor ja pot crear el següent.
En el pilot, el que primer sembla un acte de terrorisme resulta ser una relíquia de la Guerra Freda tornat contra el present. Seguim els nostres personatges principals, un equip d’agents de Seguretat Nacional, en descobrir la veritat del que ha passat: una missió espacial soviètica oblidada ha tornat a la Terra, i el que porta de tornada tindrà conseqüències per al món sencer. És part drama política, part drama de procediment, amb un tint de ciència-ficció. Però més enllà del catalitzador inicial, que és ficció, tot té la seva arrel en fets reals.
Podeu obtindre més informació de la sèrie en www.pioneerone.tv (anglès).
 El grup teatral Ollaxunta va ser l’encarregat de fer el tercer monòleg el divendres passat. En un primer moment havien de vindre Victor i el Nati, però al final van ser Juano i el Nati. Començàren l’actuació els dos, però al cap de ben poc feren dos monòlegs de forma individual. Nati va basar el seu monoleg en la seva estatura i en tots els problemes i avantatges de les persones baixetes. Juanjo ens va narrar de forma breu les peculiaritats del rafelbunyolins.
La fragmentació de l’actuació en varis blocs li va donar dinamisme a l’actuació i no es va fer pesat cap dels blocs. Tan junts com per separats ens feren riure de bona gana.
 El correu electrònic s’ha convertit en una eina de treball molt utilitzada i necessària per a molts. Una de les funcions poc utilitzades del correu electrònic és la còpia oculta (CCO o BCC en anglès). Aquest camp servix per a introduir els destinataris del correu que estem escrivint amb la particularitat que les adreces no es veuen en destí.
Aquest fet, que pot parèixer una tonteria no ho es. El fet de no posar en copia oculta correus amb múltiples destinataris ens pot provocar algun que altre mal de cap. O en el pitjor dels casos una multa de fins a 3.000 €. L’agència de protecció de dades està posant-se molt seriosa en aquestos temes. Les dades personals no es poden divulgar. I l’adreça de correu electrònic ho es.
Avui en dia és molt comú rebre un correu amb alguna presentació graciosa, acudit o video. En acabar de llegir-lo es reenvia a tots els amics, coneguts i contactes de feina. Per a evitar escampar les adreces cal posar-les en el camp CCO. I si al correu que heu rebut apareixen les adreces sempre va be esborrar-les. Els típics correus amb 2 mil adreces i un acudit de 4 línies son els preferits per els spamers per a aconseguir adreces de correu electrònic.
|
|
Últims comentaris