Per a tots els fallers l’acte viscut el passat dissabte sempre és el mes esperat. Tots els anys ens toca disfressar-nos, fer alguna coreografia i passar-ho molt be. Aquest any la temàtica de les nostres disfresses estava basada en la nova pel·lícula de Tim Burton: Alicia en el país de les meravelles. De tots els personatges que vaig veure el que més em va agradar per a disfressar-me va ser el de Johnny Deep (Sombrerer Boig). Després d’un parell de setmanes arreplegant roba vella, pintant, tallant, apegant i cosint podeu veure el resultat. Jo crec que estava prou encertada la disfressa .
I no vaig ser l’únic que vaig escollir al sombrerer, hi havia bastants. També hi havia moltes reines de cors, gats invisibles, bessons, plantes i fins i tot unes rates defensores de la reina. La gent endevinava amb bastant facilitat de que anàvem disfressats. De tota manera portàvem un cartell de la pel·lícula ben gran per a que fora encara més fàcil saber-ho.
Aquest any la cavalcada va discórrer de forma lenta. Però no ens vam separar com altres anys. Quasi sempre el tractor amb els subministres va molt separat de la xaranga, però aquest any hem anat bastant parells. Tindrem la mateixa sort a la visita de cortesia? Ja ho veurem, je je je.
Des del primer any que es fa el concurs de xarangues la nostra falla sempre ha presentat la seua xaranga. L’any passat vam tindre una actuació… diguem que discreta i aquest any teníem moltes esperances posades en la nova xaranga. I no es per a menys, em notat molt la diferència. Hem quedat un dia per dinar en ells i en la presentació ja ens deixaren ben clar el nivell que tenen. El passat dissabte 6 xarangues entraven a concurs, entre elles la nostra.
Per temor al mal oratge el concurs es va cel·lebrar dins del recinte on abans estava Izi. Estàvem resguardats de la plutja, però el so reverberava i no s’apreciaven be les delicades notes musicals de les xaranges je, je, je. La majoria del anys es veu clarament quina o quines xarangues sonen millor o tenen més nivell. Aquest any la majoria de la gent coincidíem en que quasi totes tenien un nivell molt alt. Per a oits profans totes sonaven molt be i no teníem clar quina xaranga seria la guanyadora.
Quan el membre de la junta va començar a llegir la classificació estàvem tots un pel nerviosos. Tots confiàvem en la nostra xaranga i esperàvem un dels premis. Després de sentir el 4rt i el 3er teníem clar que ja ens tocava un dels bons. El segón premi va ser per a una ex xaranga nostra, la Cafrà. I el primer premi va recaure en la lololó. La nostra xaranga és la campiona del concurs de xarangues!
El passat diumenge ens vam juntar unes quantes falles per a participar en una prova que sempre ens porta de cap tot un matí. Es tracta del rally humorístic. Aquest any el vehicle que hem presentat a la prova ha estat una barraca. Lamentablement l’esforç realitzat no va tindre la seua recompensa, perque el jurat va primar el cotxes a les plataformes. Aquells que havien utilitzat un cotxe tenien mes punts que aquells que havien utilitzat una plataforma. Ens va saber bastant mal, sobretot perque a les bases no ho posava en cap lloc. Sols s’esmentava la paraula “vehicle” i actualment les platanformes si que estan considerades vehicle.
On si que vam tindre un bon resultat va ser en les proves. On després de tot un matí de correr d’un lloc cap a un altre aconseguint tota mena de objectes, vam aconseguir el 4rt lloc. Sens dubte les proves més divertides son aquelles en les que s’ha de disfressar un membre de l’equip. Aquest any ens ha tocat disfressar-nos de garbell d’arròs, tigre i Geisha. El més divertit ha estat el de Geisha, donat que calia que foren 4 fallers. Sempre ens demanen als homes que ens disfressem de dones. Per que serà? Ja, ja, ja.
El passat divendres va tindre lloc el concurs de paelles organitzat per la junta local fallera. Igual que em fet els últims anys hem començat la festa des de l’hora d’esmorzar. Aquest any em anat amb la xaranga per a acompanyar a la fallera major al sindicat arrosser. Durant tot el trajecte ens ho vam passar molt be, però estàvem patint per la plutja. Tota l’estona notàvem les gotes d’aigua, però era una plutja fina i es podia aguantar. Tot el camí vam estar patint per si s’anul·lava l’acte.
Ja ben entrat el matí vam arribar al sindicat i vam comprovar que no s’havia anul·lat res. Vam arribar justos per a sentir la mascletada. La van haver de tirar molt abans per el perill de plutja. La gent tenia moltes ganes de festa i aquest acte es un dels que agrada a la gent. En paelles et pots mesclar amb els de la teua falla i amb els amics d’altres falles. El temps et passa volant anant d’una paella a l’altra i saludant a tota la gent que coneixes. Aquest any la paella de la meua falla ha quedat en segon lloc. Tot un gran mèrit per als nostres cuiners!!
Després de menjar-nos la paella la gent ja es dispersa. I més aquest any que l’oferta d’oci ha augmentat. Jo crec que massa. Per que abans amb solament un parell de llocs oberts hi havia molt d’ambient. Ara amb tota aquesta oferta hi ha molt poca gent en cada lloc. De tota manera sempre s’acaba trobant algun bon lloc per a passar la vesprada. Malgrat que nosaltres no ens allargarem molt perque per la nit teniem mes festa al cau
Aquest cap de setmana ja hem encès la metxa fallera. Les espurnes han començat a eixir i ja hem disparat el primer coet. El dissabte vam fer la presentació de la falla del Portal. A les cinc de la vesprada ja hi havia un gran nombre de fallers al cau amb moltes ganes de començar el passa-carrer per arreplegar a les falleres majors. Aquest és el primer acte fort de l’exercici faller i la gent sol acudir en massa. La presentació de la nostra falla sempre es la segona setmana de febrer, però aquest any l’hem retrassat a petició de la junta local fallera. Quan arribem a la presentació ja queda molt poc per a falles i els actes s’acumulen en tots els caps de setmana.
La presentació d’aquest any ha estat molt millor duta a terme que l’any passat. Hem arribat a per les falleres majors a hora, al multi-usos a hora i fins i tot es va poder cridar a les falles convidades amb pocs minuts de retràs. Tot un èxit que de segur repetirem en futures ocasions. A més, aquest any em tingut una presentació molt emotiva on a quasi tot el mon ens ha saltat la llagrimeta. A l’emoció manifesta de les falleres majors eixints per acabar el seu regant s’afegia la de les noves per començar-lo. Però on tothom es va emocionar visiblement va ser quan la junta local ens va recordar a una fallera que aquest any ja no ens podrà acompanyar.
Ara ja tenim a les noves regines de la nostra festa fallera. Ja hem començat la recta final. Falta menys d’un més per a Sant Josep i ara els actes van a succeir-se amb molta rapidesa. Tots els fallers esperem gaudir-los a fons!
Pot ser el títol es parega al de la famosa película de Billy Wilder “Con faldas y a lo loco”, però el paregut és solament en el títol. Ahir i com es habitual vaig eixir a donar una volta en la moto. En el grup amb que vaig hi ha xics i xiques moters. Hi ha rapids, normalets, lents i jo . Però tots anem ben equipats: casc, jaqueta, pantalons, guants, botes, etc.
L’equipament no es precisament barat, però hi ha per a totes les butxaques. El que passa es que si ets un poc fashion pot ser no t’agrade com et queda davant l’espill. I segurament unes malles a conjunt amb la jaqueta i les botes afavoriran mes la imatge que uns pantalons de cordura que no marquen ni el paquet.
Ahir després d’esmorzar vam veure interrompuda la nostra rodà per un accident. Una xica, molt fashion ella, se n’havia eixit de la carretera. Va tindre sort d’eixir-se’n al final de la pujada en una zona amb camp al costat. La moto va quedar repartida per tota la carretera i per el camp on va acabar ella i el xasis. Aparentment no es va trencar res, perque movia totes les extremitats i en un moment donat es va incorporar, però les cames… Uf, uf, uf. A les cames li quedaven apenes dos tiretes de les malles que lluia intants abans. L’asfalt li va passar factura, li va cremar bona part de les cuixes. Sort va tindre d’impactar primer amb el muscle que si duia correctament protegit.
Ens vam estar allà fins que va vindre l’ambulància i després amb el mal rotllo cap a casa. Això si, amb una lliçó apresa. Sempre cal portar proteccions. Les malles no son aptes per anar en moto, per molt be que et queden.
Tots els diumenges tenim per costum eixir a la muntanya o si no trobem grup per a eixir anem a passar el matí a vora mar. Però aquest diumenge ha estat especial, guau! Enlloc d’anar a la muntanya o a la mar anàrem a que em beneïren. No tinc molt clar això de beneir-me, Pau m’ho va intentar explicar, però no ho acabe d’entendre. El que si que em va agradar va ser la quantitat d’amics que vaig fer eixe dia. Estava ple d’animals, guau!!
En arribar a la Milagros ja hi havia molt d’ambient. Jo estava molt content per poder estar junt a tants amiguets. No sabia amb qui jugar, o millor dit, no sabia amb qui no jugar. Vaig estar tota l’estona estirant de Pau per a poder saludar a tots els animals persents, però me’n vaig deixar molts per saludar, guau. Després de jugar i que em beneïren vam estar mirant passar als cavalls. Amb eixos si que jugaria jo un bon rato, sí. A mi m’encanta correr i de ben segur que els cavalls corren molt i tots dos ens divertiríem. Però Pau no em va deixar acostar-me a ells. I no entenc per que, si jo no els faig res!!!
Al final ens enduguérem cap a casa un parell de pans beneits i moltes llepolies per a mi. GUAU!!!!
La nevada del passat divendres em va moure a organitzar una eixida per al dissabte. L’objectiu era pujar a l’ouet i poder veure desde dalt la Casella nevada. En un principi una eixida curta i fàcil. Però no va ser ni curta ni fàcil.
Deixarem el cotxe en la Font de Garrofer. D’ahi hi ha un troç de pujada fins a la pista forestal i d’ahi a l’ouet. Sobre el plànol molt fàcil, sobre el camí molt blanc. Sí, sí, blanc. La primera part del camí fins a la pista es ampla i es veia molt be, però al cap d’una estona els matolls plens de neu la tapen. El resultat va ser un camp a través obrint-nos pas per la neu i els matolls. Ja, ja, ja.
Al cap d’una estona de tirar cap amunt trobarem la senda i en poc arribàrem a la pista forestal. Allí pararem una estona per a recuperar forces. Després seguirem per la pista per a trobar l’a pujada cap a l’ouet. I buscarem i buscarem, però la senda no trobarem. Després de més de 20 minuts buscant l’accés a l’últim tram ho deixarem córrer. Vam seguir la pista fins al pla del Barber i tornarem per el Barranc de la Casella.
Al final va seu una nova aventura senderista, je je je. Jo ja tinc ganes de viure’n una altra, però no tots acabàrem pensant el mateix. Tinc un amiga que em vol pelar, jajaja. Curt i fàcil, si, si. I vam fer vora 13 Km, jajaja.
Aquest matí mentre jo dormia (aprofitant l’últim dia de vacances) a Sueca ha passat un esdeveniment d’aquells que tarden en tornar a passar. Ha nevat! Lamentablement a Sueca la neu no ha collat, però a les muntanyes sí. I solament calia girar la vista cap a l’interior per a veure un paisatge ben bonic. Aquest matí he pogut observar la muntanya nevada. Que bonic!
Però amb veure la muntanya de lluny no m’he conformat. Aquesta vesprada he agafat el cotxe i he anat a veure-la de ben prop. La casella estava totalment desconeguda, tot blanc allà on mirares. No es com en Andorra, però es neu al cap i al fi. Centenars de cotxes atapeien els camins de la casella. Es veu que tots hem tingut la mateixa idea, je je. Per a demà ja he organitzat una excursió a la neu, je je je. Espere que dure!!
El dia 1 de gener a banda de cel·lebrar l’entrada en un any nou nosaltres també cel·lebrem l’aniversari de la nostra amiga Manola. Però aquest any em ajornat el sopar un dia. Vam deixar el dia 1 per a descansar i férem el sopar el dia 2. Calia recuperar forces, jejeje
El sopar va ser en la Tertulia, un nou bar que han obert en Sueca. Tothom ens havia dit que el menjar estava bo, però que el preu era bastant elevat. I ahi vam coincidir tots, el menjar bo, però els preus un poc elevats. De tota manera ja l’hem provat i ja no ens ho han de contar.
Després de sopar i aprofitant que aquesta vegada no es pagava per a entrar anàrem als llocs de costum. Nosaltres seguim amb el lema que si cal pagar per a entrar que no ens esperen. Tot i estar un pel torrats per la festa del dia 1 vam aguantar bastant. Fins i tot tinguerem una estona on la camera pareixia una metralleta i nosaltres uns famosets acaparant flashos .
Últims comentaris